Patagònia nord. Puerto Madryn

Hola Lia!
Sóc en Delphi, un dofí marí. El teu oncle continua viatjant per la bonica regió de la Patagònia. Fa poc me'l vaig trobar per Puerto Madryn, i em va dir que avui era el teu segon aniversari, així que com a regal et narraré com de bé s'ho va passar per aquí.

Després d'haver viatjat pel sud de la Patagònia va tornar a Buenos Aires per uns dies, però no se sap estar quiet. Va anar a buscar un autocar i va agafar el començament de la ruta nacional 3.

Viatjar per l'Argentina pot ser molt llarg. El país és molt gran i les distàncies enormes. Va començar el viatge a les tres de la tarda i el va acabar a les deu del matí. Més de 19 hores en l'autobús! Va tenir temps de veure com el sol se n'anava i com tornava a aparèixer.

Aquesta zona de la Patagònia és molt plana i l'horitzó es veu molt, molt lluny, allà on acaba la carretera.

I finalment, la ciutat. Puerto Madryn, al costat del mar, en una badia on a l'hivern hi van les balenes.

Però ara és l'estiu en aquesta zona, hi fa calor i la gent va a la platja a banyar-se i prendre el sol.

La Cecilia, una amiga de l'oncle Pol, tenia moltes ganes d'aprendre a bussejar i el va convèncer per acompanyar-lo. Van decidir que passarien els dies descobrint el fons marí d'aquesta badia, però primer ella havia de fer uns cursos.

Mentre ella prenia les primeres lliçons, els nens de la zona es divertien banyant-se en el centre de submarinisme.

En Germán va ser l'instructor de la Cecilia. Primer va ensenyar-li a fer muntar i desmuntar tot l'equip i després a respirar amb ell sota l'aigua.

Més tard van anar tots plegats amb una llanxa cap a una plataforma al mig del mar, per fer les primeres immersions i proves.

Era divertit veure com desapareixien sota l'aigua, traient bombolletes d'aire i al cap d'uns minuts tornaven a aparèixer. La Cecilia estava molt contenta!

Mentrestant l'oncle es quedava en la plataforma llegint, mirant el bonic paisatge. Ben acompanyat per la Coloma, també! Està feta tota una aventurera.

Moments després, l'oncle també va submergir-se amb en German per aprendre una mica més com orientar-se i moure's per sota l'aigua.

Sota l'aigua tot va anar molt bé. Van veure uns peixets ben curiosos com la "Chanchita" i d'altres que venien a menjar els musclos que hi havia per tot arreu. Van pujar i baixar dues vegades i es van quedar amb ganes de molt més.

Finalment, l'últim dia del curs. Avui l'oncle i la Cecilia em venen a veure! Agafen una llanxa amb moltes més persones que tenen ganes de nadar entre lleons marins.

Passen per davant d'unes coves fetes fa uns 150 anys per immigrants gal.lesos i després pel costat d'un altre vaixell enfonsat, el Folias.

Un cop passat el vaixell, la meva família i jo anem a saludar a l'oncle i tots els seus amics. Anem donant voltes al voltant de la llanxa, anem saltant i divertint a tots els que estan pel voltant.

Un cop arriben a la zona on hi ha els nostres amics, els lleons marins, els deixem per a que juguin amb ells. També hi ha cormorans a la platja, però a aquests no els agrada tant jugar.

La Cecilia i l'oncle Pol esperen a que tots els altres estiguin ja a l'aigua per llançar-se a bussejar i jugar.

Els lleons marins no tarden en aproximar-se. Per jugar ells fan petites mossegades, sense fer mal, a tothom qui s'hi apropa, però sobretot els agraden les aletes dels peus. Són molt graciosos i afectuosos, és una llàstima que l'oncle i els amics només s'hi puguin quedat mitja hora. Però hi ha més gent que vol veure'ls i per protegir-los no han d'estar massa estona en contacte amb els humans.

El dia següent ja és el darrer. L'oncle ha de tornar a Buenos Aires, però com que s'han fet amics de l'amo del centre de submarinisme, aquest els ofereix la possibilitat d'una última immersió. Aquest cop van a descobrir una ancora d'un vaixell espanyol del segle XVII. El mar està una mica mogut i sota l'aigua no s'hi veu massa, però acaben molt contents.

La Cecilia ja és una bus i a l'oncle cada cop li agrada més i sap bussejar millor. És ben probable que aquests dos continuïn explorant el fons del mar, però això ja serà en una altra ocasió.
Cric, cric, mon relat es finit. Cric, crac, mon relat es acabat.