Patagònia sud. El Chaltén

Hola Lia!
Sóc la guineu Lycalopex, Lyca pels amics, i avui t'explicaré com vaig conèixer el teu oncle Pol.

L'oncle Pol viu a Buenos Aires, a l'Argentina, i ja prepara la motxilla un altre cop. Aquesta vegada va cap al sud de l'Argentina i de Xile a caminar per les muntanyes.

Des del poblet d'El Chaltén, amb la motxilla plena amb la tenda, el sac de dormir, una mica de roba i menjar comença a caminar.

Va caminant al costat del riu, veient ocells, granotes, passant boscos de nothofagus, com la lenga i nyiré, i per entre moltes muntanyes.

Després de quatre hores caminant arriba al campament base De Agostini, prepara la tenda i va a veure el Cerro Torre.

Del Cerro Torre baixa la glacera Torre fins a la llacuna Torre... Quantes torres!!!

Al principi està una mica ennuvolat, però després aclareix i es veu la cima. Quina agulla més impressionant!

Pel matí següent, l'oncle Pol torna a la llacuna per veure sortir el sol, però aquest no surt i es queda darrera els núvols. Per a que no estigui trist, el surto a saludar i l'acompanyo una mica. Quina bonica guineu grisa!

Més tard desmunta el campament i torna a caminar. Avui passa per la llacuna Nieta, Hija i Madre on para a fer una migdiada.

En arribar al campament base Poincenot, l'oncle està ben content per que pot observar el Fitz Roy.

L'oncle Pol està bastant cansat després de tant caminar, es prepara una sopeta i se'n va a dormir.

Pel matí, es lleva ben d'hora però el sol ja ha sortit. Tanmateix, puja en una hora fins a la llacuna De los tres.

La llacuna està mig glaçada; el matí és molt clar i es pot veure perfectament la cima.

El Fitz Roy és una de les muntanyes més maques que mai ha vist l'oncle Pol i es pot veure que està ben content d'estar aquí.

El camí de tornada el porta fins a la llacuna Capri, des d'on es veu que el Fitz Roy ja està ben tapat. De fet, la muntanya s'anomena així degut a un capità de vaixell anglès que va navegar per primer cop el riu Santa Cruz, però en l'idioma antic local, el tehueltxe, s'anomena Chaltén, que vol dir "Muntanya que fumeja".

Va creuant rius i boscos i en un arbre hi troba una parella de picassoques magallànics fent soroll.

Aquesta excursió de tres dies ja s'acaba i l'oncle Pol torna a l'hostal on s'està ben calentó.

Demà li toca viatjar fins a Puerto Natales, a Xile, on podrà continuar caminant per les muntanyes del Parc Nacional de Torres del Paine. Més torres!!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta excursió s'ha acabat.

Presentació

Hola Lia!
(I família que l'envolta, l'estima i la cuida)

Sóc l'ovella Coloma i com que l'oncle Pol està tan lluny i es passa tot el temps viatjant sense veure't, ens ha encarregat als animalons que t'anem explicant les aventures per les que passa, la gent que va coneixent i els llocs que descobreix.

T'envia un petó ben fort des de molt lluny!

Coloma